Des de molt petita, Judit ja tenia clar que volia ser “de gran”. Quan era menudeta (devia tenir poc més de 6 anys) va anar a veure un espectacle amb dofins i li va encantar. Aquella experiència va ser una de les primeres espurnes d’una passió que, amb els anys, la portaria a descobrir el món marí des d’una altra perspectiva: la ciència, la conservació i el coneixement de la biodiversitat marina. Avui, amb una mirada molt més crítica envers els dofins en captivitat, aquella fascinació infantil s’ha transformat en un compromís amb la protecció del mar i les criatures que l’habiten.
Va estudiar el batxillerat científic “al Bau”, ara institut Dertosa. En acabar, per si de cas, es va preinscriure per cursar ciències del mar o veterinària. Aquell curs, ciències del mar s’impartia per primera vegada a Barcelona, així que no s’ho va pensar gens i va optar per aquesta carrera, deixant enrere la de veterinària. Forma part de la primera promoció d’aquest títol universitari a casa nostra.
En acabar la carrera, ella tenia clar que volia dedicar-se a la recerca. Va marxar a Xile per cursar un màster d’ecologia marina. Tot i que va ser una etapa apassionant en l’àmbit acadèmic, també va resultar ser l’experiència més dura que ha viscut: la seva estada va coincidir amb la pandèmia de la covid, i va morir son iaio mentre estava allí. Ell era una figura clau en la seva vida i un pilar fonamental. Sovint li deia “cap de lleó, cua de sardina”, invertint el refrany popular per remarcar la seva valentia, el seu caràcter decidit i la manera d’afrontar les coses de cara.
Posteriorment va emprendre el doctorat en biodiversitat marina. Aquest mes passat ha defensat la seva tesi doctoral sobre coralls del mar Mediterrani i de l’oceà Pacífic.
A nivell científic explica que comptar amb una bona xarxa de contactes i amb el suport d’investigadors consolidats, “padrins”, pot ser determinant per obrir-se camí en la recerca.
Sense aquests suports, accedir a oportunitats sovint pot resultar difícil. Una realitat que, considera, no hauria de ser així, ja que la trajectòria científica hauria de dependre del mèrit, la capacitat i la feina feta, i no dels contactes que es tenen. Com que de moment no es veu al món de l’ensenyament, creu que cal seguir formant-se i pensa en cursar un postdoctorat. Per cursar-lo, molts companys/es demanen beques com la Marie Curie o la Juan de la Cierva.
Quant a les diferències pel fet de ser dona, en el món del busseig, tot i que també en el de la recerca, s’ha trobat en greus problemes. Estant a Xile va patir un intent de violació, del qual se’n va salvar “de milacre” per part d’un instructor de busseig. A les Terres de l’Ebre, també va viure una situació d’abús similar.
Es reconeix lluitadora i tossuda, potser marcada pels greus problemes que va tenir a la infància. Assetjament per part de companys/es, l’abandonament de la mare… Superar-los, de la mà del seu pare, figura cabdal a la seva vida, la va fer més forta i li va forjar un esperit de sacrifici i de treball poc habitual en una dona tan jove.
Per això pensa que qui es vulgui dedicar al seu àmbit ha de tenir molt clar que és un treball exigent i sacrificat, de moltes hores i a vegades solitari. Tot i que compta amb una parella comprensiva que li fa costat, és conscient de les dificultats que aquesta carrera professional pot comportar en l’àmbit personal. De fet, observa que moltes dones del seu sector ajornen la maternitat o decideixen no tenir fills, sovint en un context en què conciliar la vida professional i la personal continua sent un repte.
Actualment, segueix buscant llocs i mitjans per seguir investigant, tot i que sap que no és fàcil trobar un projecte que engresqui als seus possibles impulsors per finançar-los.
Amb un currículum amb llarga experiència professional a pesar de la seva joventut, té esperances de continuar en la recerca i arribar a ser investigadora principal o aconseguir una càtedra universitària.
Enguany, l’Ajuntament de Tortosa li ha atorgat un dels Premis 8M a les Dones Tortosines, en la categoria de ciència. Aquest detall és un petit reforç per encoratjar-la encara més en el seu objectiu, tan clar des de sempre: la recerca en el món marí.
